Ho hem tornat a fer !!! 2on. partit del segle XXI entre 8è A i 8è B (15/09/2006)
De nou una colla d’eixelebrats han volgut oblidar que -qui més, qui menys- tots pentinem alguna cana i han tornat a celebrar un partit de la màxima rivalitat entre els dos vuitens. Us podeu imaginar l’espectacle!
Bé, si no voleu o no podeu imaginar-ho val més que llegiu les cròniques que han preparat els nostres reporters de luxe: Jordi Fargas i Àlex Santos . També podeu veure les fotos del partit i del posterior sopar clicank aqui.
30/10/09
Remember when...
(Entrada publicada originalment al maig de 2006)
... we were kids. Encara amb la ressaca de la lliga i la Champions 2006 (us ho vaig dir, oi, que vaig estar a París? Doncs vés per on que la Mª Carmen Villanueva també!) va un desaprensiu i em fa arribar un àlbum de cromos de la lliga 74-75 (gràcies Juanjo) . Com que aquell any tots havíem nascut (hi havia qui ja s’afaitava i tot) he pensat que potser us interessarà veure’l. Si es així, clickeu aquí per obrir l’arxiu pdf (1,7 Mb)
... we were kids. Encara amb la ressaca de la lliga i la Champions 2006 (us ho vaig dir, oi, que vaig estar a París? Doncs vés per on que la Mª Carmen Villanueva també!) va un desaprensiu i em fa arribar un àlbum de cromos de la lliga 74-75 (gràcies Juanjo) . Com que aquell any tots havíem nascut (hi havia qui ja s’afaitava i tot) he pensat que potser us interessarà veure’l. Si es així, clickeu aquí per obrir l’arxiu pdf (1,7 Mb)
26 anys després, torna el “Derby”: 1er. partit 8è A contra 8è B (setembre 2005)
(Aquesta entrada va ser originalment publicada al setembre de 2005)
Sembla ser que finalment el passat divendres 9/9/05 una colla de “nens” (que porten 26 anys repetint el 8è d’EGB) es van decidir a vestir-se de curt per fer el ridícul donant puntades a una pilota... No va ser fàcil arribar fins aquí, com relata a la seva crònica prèvia al partir un dels nostres reporters, l’Àlex Santos.
M’han arribat notícies de que la brava esquadra del 8èA va caure honrosament derrotada per 3 a 1 pels arreplegats del 8èB. Val a dir, en disculpa del “equipo A” que per causes de força major no vaig poder anar a ajudar-los, ja que amb la meva presència la derrota hagués estat encara més espectacular. Hi haurà revanxa? Al Gol a Gol de diumenge passat a TV3, l’Àlex Santos no es va atrevir a parlar del “Derby del Segle”, així que ens haurem de conformar amb llegir el que explica sobre el partit l’inefable Jordi Fargas...
Ja comencen a córrer per determinats foros d’internet les primeres fotos del partit. Curiosament, no m’ha arribat cap foto del “après-match”... imagino que, pel seu contingut, han preferit reservar-les per les webs de pagament.
Sembla ser que finalment el passat divendres 9/9/05 una colla de “nens” (que porten 26 anys repetint el 8è d’EGB) es van decidir a vestir-se de curt per fer el ridícul donant puntades a una pilota... No va ser fàcil arribar fins aquí, com relata a la seva crònica prèvia al partir un dels nostres reporters, l’Àlex Santos.
M’han arribat notícies de que la brava esquadra del 8èA va caure honrosament derrotada per 3 a 1 pels arreplegats del 8èB. Val a dir, en disculpa del “equipo A” que per causes de força major no vaig poder anar a ajudar-los, ja que amb la meva presència la derrota hagués estat encara més espectacular. Hi haurà revanxa? Al Gol a Gol de diumenge passat a TV3, l’Àlex Santos no es va atrevir a parlar del “Derby del Segle”, així que ens haurem de conformar amb llegir el que explica sobre el partit l’inefable Jordi Fargas...
Ja comencen a córrer per determinats foros d’internet les primeres fotos del partit. Curiosament, no m’ha arribat cap foto del “après-match”... imagino que, pel seu contingut, han preferit reservar-les per les webs de pagament.
Després de la trobada (juny 2005)
(Aquesta entrada va ser originalment publicada cap el juny de 2005)
Segurament molts de vosaltres recordareu al Germà Cesc. Doncs en Cesc ha decidit encetar un nou repte a la seva vida com a Germà de La Salle i se’ns va a Romania. La seva antiga classe de 8è B li van fer un comiat i allà hi era –com no- en Juanjo Sáez, que m’ha fet arribar aquestes fotos. Deixeu-me posar seriós per un moment i dir-li a en Cesc que per molt lluny que se n’anés, el seu record sempre estarà a prop del cor d’aquells que hem tingut la sort de ser els seus alumnes.
També és notícia el partit que s’està preparant entre els antics 8è A i 8è B. Amb aquest partit, els del B volen tenir la revenja de els múltiples victòries que vàrem tenir els del A (a les quals, particularment, no vaig col·laborar). El “partit del segle” -com ja l’anomena la premsa especialitzada- ja té data: divendres 9 de setembre, i han confirmat la seva assistència diverses figures del món del futbol, així com espies de diverses residències geriàtriques del país. També hem demanat la col·laboració de la Creu Roja Internacional, que ens ha garantit que hi haurà prou bombones d’oxigen per als participants, i que totes les ambulàncies de la ciutat estaran en alerta per si cal intervenir.
En Jordi Fargas –com no- em va fer arribar un relat que vincula aquests dos esdeveniments (el comiat d’en Cesc i el partit de futbol de la màxima). M’has disculpar, Jordi, pel retard de la publicació, però finalment aquí el teniu...
Segurament molts de vosaltres recordareu al Germà Cesc. Doncs en Cesc ha decidit encetar un nou repte a la seva vida com a Germà de La Salle i se’ns va a Romania. La seva antiga classe de 8è B li van fer un comiat i allà hi era –com no- en Juanjo Sáez, que m’ha fet arribar aquestes fotos. Deixeu-me posar seriós per un moment i dir-li a en Cesc que per molt lluny que se n’anés, el seu record sempre estarà a prop del cor d’aquells que hem tingut la sort de ser els seus alumnes.
També és notícia el partit que s’està preparant entre els antics 8è A i 8è B. Amb aquest partit, els del B volen tenir la revenja de els múltiples victòries que vàrem tenir els del A (a les quals, particularment, no vaig col·laborar). El “partit del segle” -com ja l’anomena la premsa especialitzada- ja té data: divendres 9 de setembre, i han confirmat la seva assistència diverses figures del món del futbol, així com espies de diverses residències geriàtriques del país. També hem demanat la col·laboració de la Creu Roja Internacional, que ens ha garantit que hi haurà prou bombones d’oxigen per als participants, i que totes les ambulàncies de la ciutat estaran en alerta per si cal intervenir.
En Jordi Fargas –com no- em va fer arribar un relat que vincula aquests dos esdeveniments (el comiat d’en Cesc i el partit de futbol de la màxima). M’has disculpar, Jordi, pel retard de la publicació, però finalment aquí el teniu...
La retrobada (inicis de 2005)
(Aquesta entrada va ser originalment publicada a inicis del 2005, com a primer anunci de la que seria la segona trobada de la promoció)
La idea inicial era deixar la segona trobada per al 2007, coincidint amb el 25è aniversari... però algú va tenir la mala idea de mirar abans el calendari. La majoria de nosaltres vàrem néixer al 1965. Això vol dir que aquest any farem 40 tacos!!! Quina ocasió per a reunir-nos de nou i plorar-nos les penes.
Així, que hem tornat a posar en marxa la maquinària, i hem pensat en tornar-nos a veure aviat. El dia triat és el divendres 22 d’abril, i el lloc encara està per decidir (s’accepten suggeriments) però s’està pensant en un local (fóra de La Salle) on poder muntar un càtering a peu dret, i poder estar tranquil•lament xerrant i sentint la música de la època fins entrada la matinada.
Val a dir que ja tenim localitzats tots els companys de la promoció, inclús aquells que no vàrem poder trobar per al primer sopar, i que són els que més ganes tenen de veure’ns. Així, doncs, s’espera que de nou el sopar sigui un èxit rotund.
La idea inicial era deixar la segona trobada per al 2007, coincidint amb el 25è aniversari... però algú va tenir la mala idea de mirar abans el calendari. La majoria de nosaltres vàrem néixer al 1965. Això vol dir que aquest any farem 40 tacos!!! Quina ocasió per a reunir-nos de nou i plorar-nos les penes.
Així, que hem tornat a posar en marxa la maquinària, i hem pensat en tornar-nos a veure aviat. El dia triat és el divendres 22 d’abril, i el lloc encara està per decidir (s’accepten suggeriments) però s’està pensant en un local (fóra de La Salle) on poder muntar un càtering a peu dret, i poder estar tranquil•lament xerrant i sentint la música de la època fins entrada la matinada.
Val a dir que ja tenim localitzats tots els companys de la promoció, inclús aquells que no vàrem poder trobar per al primer sopar, i que són els que més ganes tenen de veure’ns. Així, doncs, s’espera que de nou el sopar sigui un èxit rotund.
Breu història sentimental (Abril 2002)
(Aquesta entrada va ser originalment publicada just després de la primera trobada de la promoció, a l'abril de 2002)
Cap allà al darrer quart del segle passat, molt abans que Barcelona somniés amb ser olímpica, quan no sabia de què anava això del Fòrum (bé, de fet encara no ho sabem) i que els veïns del Carmel poguessin dormir a casa seva sense que se’ls caigués a terra, un grup de pseudo-delinqüents juvenils poblava els carrers i places del tranquil barri del Congrés.
Dins aquella colla d’adolescents hi havia, com a tot arreu, grans amistats i enemistats irreconciliables. Qui s’hagués imaginat que 20 anys després, quan la majoria ja sap el que és passejar la canalla dins un cotxet i han de pensar en pagar l’hipoteca, encara tindrien il·lusió per retrobar-se i recordar plegats aquelles batalletes que ja tots saben de memòria, però que sense adonar-se’n els fan creure, per un moment, que potser dins seu encara hi resta una flama dels joves esbojarrats que un dia van ser.
És per això que a inicis del 2002 algú tingué la feliç idea d’organitzar una trobada a l’escola. Després d’una recerca que ni els del C.S.I. (gràcies, Jordi), es va aconseguir localitzar gairebé a tothom. La cita: 26/4/2002. El lloc: la sala d’actes de La Salle.
La majoria d’ells no l’havien tornat a trepitjar des del dia que van sortir. Els comentaris es repetien: “Te’n recordes d’aquell cop...”, “La recordava més gran...”, “Això ja hi éra!”. “Mira, però si és la orla de la nostra promoció!”, però sobre tot: “Això, nen, ho hem de repetir!”
Cap allà al darrer quart del segle passat, molt abans que Barcelona somniés amb ser olímpica, quan no sabia de què anava això del Fòrum (bé, de fet encara no ho sabem) i que els veïns del Carmel poguessin dormir a casa seva sense que se’ls caigués a terra, un grup de pseudo-delinqüents juvenils poblava els carrers i places del tranquil barri del Congrés.
Dins aquella colla d’adolescents hi havia, com a tot arreu, grans amistats i enemistats irreconciliables. Qui s’hagués imaginat que 20 anys després, quan la majoria ja sap el que és passejar la canalla dins un cotxet i han de pensar en pagar l’hipoteca, encara tindrien il·lusió per retrobar-se i recordar plegats aquelles batalletes que ja tots saben de memòria, però que sense adonar-se’n els fan creure, per un moment, que potser dins seu encara hi resta una flama dels joves esbojarrats que un dia van ser.
És per això que a inicis del 2002 algú tingué la feliç idea d’organitzar una trobada a l’escola. Després d’una recerca que ni els del C.S.I. (gràcies, Jordi), es va aconseguir localitzar gairebé a tothom. La cita: 26/4/2002. El lloc: la sala d’actes de La Salle.
La majoria d’ells no l’havien tornat a trepitjar des del dia que van sortir. Els comentaris es repetien: “Te’n recordes d’aquell cop...”, “La recordava més gran...”, “Això ja hi éra!”. “Mira, però si és la orla de la nostra promoció!”, però sobre tot: “Això, nen, ho hem de repetir!”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)