(Aquesta entrada va ser originalment publicada just després de la primera trobada de la promoció, a l'abril de 2002)
Cap allà al darrer quart del segle passat, molt abans que Barcelona somniés amb ser olímpica, quan no sabia de què anava això del Fòrum (bé, de fet encara no ho sabem) i que els veïns del Carmel poguessin dormir a casa seva sense que se’ls caigués a terra, un grup de pseudo-delinqüents juvenils poblava els carrers i places del tranquil barri del Congrés.
Dins aquella colla d’adolescents hi havia, com a tot arreu, grans amistats i enemistats irreconciliables. Qui s’hagués imaginat que 20 anys després, quan la majoria ja sap el que és passejar la canalla dins un cotxet i han de pensar en pagar l’hipoteca, encara tindrien il·lusió per retrobar-se i recordar plegats aquelles batalletes que ja tots saben de memòria, però que sense adonar-se’n els fan creure, per un moment, que potser dins seu encara hi resta una flama dels joves esbojarrats que un dia van ser.
És per això que a inicis del 2002 algú tingué la feliç idea d’organitzar una trobada a l’escola. Després d’una recerca que ni els del C.S.I. (gràcies, Jordi), es va aconseguir localitzar gairebé a tothom. La cita: 26/4/2002. El lloc: la sala d’actes de La Salle.
La majoria d’ells no l’havien tornat a trepitjar des del dia que van sortir. Els comentaris es repetien: “Te’n recordes d’aquell cop...”, “La recordava més gran...”, “Això ja hi éra!”. “Mira, però si és la orla de la nostra promoció!”, però sobre tot: “Això, nen, ho hem de repetir!”
