Hola
amics/amigues,
La
veritat és que va ser com esperava, entranyable, emotiu i festiu. Quina alegria
el retrobament amb vells (no tant) amics i companys. La nostra escola sembla
que va deixar petjada en tots nosaltres, fins i tot malgrat les picades amb els
regles als dits…
Amb
alguns vàrem coincidir fa tres anys al partit de futbol de vuitè A contra el B.
Clar el B normalment sempre queia sota el rodet físic i tècnic de l’A (Ja,
ja,ja…), en aquell partit jo vaig fer de porter de l’A i el meu contrincant a
l’altre porteria era el Ricardo Bellido, quin tio!! seguia igual, amb aquell
espit i enginy per fer-nos riure i ser ocurrent. Només tenia un defecte… que
era perico, però no es pot ser perfecte, més d’un cop li havia dit. Divendres
quan vàreu posar aquella cançó vaig recordar-lo i el vaig trobar a faltar. Gran
company i millor persona, va ser un gran plaer poder compartir tants anys amb
ell. Perdó per aquest kit kat, però se’l mereixia.
Quina
alegria anar saludant a vells amics i companys de classe: Quique, Vilella (
irreconeixible, va ser l’únic que no vaig saber qui era), Sabaté, Gómez, Valero
(igual de mogut que fa anys), Manuel, Saavedra, Durán, Simón, Fargas, Benítez,
Sáez, Fubi, els vilafranquins Cabús i Sanitos… i a tota la resta que vaig poder
anar saludant i compartint aquelles històries que malgrat els anys que han
passat encara recordàvem com si fossin passades l’altra setmana.
No
vaig estar al BUP per qüestions “laborals”, però també em va alegrar conèixer a
les noies de la Salle. Nosaltres, aquella mena “d’homo brutus”, que érem fins
el vuitè, es va humanitzar amb la vostra arribada, suposo que així va
ser, ja que a mi em va passar quan vaig arribar a l’Institut a Esplugues.
Malgrat no em vaig acomiadar de totes vosaltres, cosa que ara faig, em va
semblar que durant els anys del BUP vàreu fer una gran pinya i segur que vàreu
passar grans moments, en el fons em sap greu haver-me’ls perdut.
Bé,
malgrat que som cinquantens, la veritat és que al menjador hi havia molt
esperit jove, tant debò ens mantinguem així durant molts i molts anys.
Una
forta abraçada per tot@s!! i fins aviat.
Xavi
Florentin
